SEGONA ENTREVISTA

TERCERA ENTREVISTA

11/3/09

Trobades amb els informants

-TROBADES AMB L’ INFORMANT MARIA VIDAL ESTRANY

Prèviament vam anar una de nosaltres a parlar amb la Maria per si volia col·laborar per fer aquest treball. Ella va acceptar encantada, però amb una mica de por i vergonya perquè no sabia ben bé de què aniria l’entrevista, perquè dues de nosaltres no ens coneixia i per no fer-ho bé a l’hora de l’entrevista. El dia que vam acordar per fer l’entrevista era un dimarts, la Maria ens esperava a casa seva. Ens hi vam dirigir caminant a través del carril bici de Quart. Quan vam arribar, que devien ser les cinc passades de la tarda, ens va rebre amb la feina a les mans, vestida amb un davantal, guants i botes d’estar a l’hort. Tot seguit ens vam presentar, ella es va treure la vestimenta de l’hort i ens vam dirigir cap a dins. Ens va preguntar a on volíem seure, si al sofà o a la taula. Finalment, després de molts remenaments de cadires i taules ens vam sentar al sofà i vam agafar una cadira per posar el mp3, la camera i el mòbil per gravar. Abans de començar a gravar li vam tornar a dir de què parlaríem en l’entrevista que li faríem a continuació, i que abans li faríem un qüestionari. Ella estava preocupada, perquè deia que potser no sabria les coses que li preguntaríem sobre el poble de Quart. Entre els nervis i que no sabíem com posar-nos per començar, només vam posar en funcionament el mòbil, però no ens en vam adonar fins al final de l’entrevista. Totes quatre vam començar una mica tallades per la vergonya i els nervis, era la primera entrevista del treball i no sabíem com sortiria. Una va començar amb el qüestionari inicial en què li preguntàvem dades personals. Tot seguit amb les preguntes que prèviament ens havíem preparat i d’altres que anaven sorgint. L’entrevista va ser força interessant, va acabar més bé que com va començar, amb menys vergonya sobretot. Se’ns va fer llarga, però no hi vam estar ni mitja hora. Al final li vam agrair que hagués accedit a fer l’entrevista i li vam dir que segurament ens tornaríem a veure per tornar a fer una altra entrevista. Vam marxar caminant pel carril bici, per on havíem vingut.

La segona entrevista que li vam fer a la Maria va ser un dissabte. Prèviament, una de nosaltres va anar a parlar al dia abans per quedar a veure quin dia li anava bé. Vam tenir alguns problemes perquè aquell dissabte havia d’anar a la perruqueria i no sabia l’hora que hi havia d’anar. Al final ja vam quedar enteses, i vam quedar el dissabte a entre les cinc i les 6 de la tarda i, si hi havia algun imprevist, en havíem de trucar. Vam arribar a casa seva amb cotxe que ja el dia era mig fosc. Quan vam baixar del cotxe ella estava berenant. Se’l va a acabar ràpid i en va convidar a entrar a dins de casa. Ja li vam dir d’entrada que necessitàvem sentar-nos a taula per fer l’entrevista. Amb una mica menys de vergonya que la primera entrevista, i amb la gravadora preparada i plena de pila, i fins i tot amb les mòbils gravant, perquè no ens passés el de l’entrevista passada, li vam explicar de què aniria aquella entrevista. La Maria tenia por de dir les paraules mal dites, nosaltres li dèiem que les digués com les diu sempre que no s’havia de mirar si les diu malament o bé. Durant l’entrevista ella la podia seguir perquè li vam donar un guió. Vam començar que ella havia de llegir unes paraules. En alguna paraula li costava de llegir i semblava que la volia dir ben dita. Després li vam fer gestos i li vam ensenyar unes fotografies, en què algunes li va costar d’endevinar i feia cara de preocupada. Tot seguit li vam dir que li llegiríem frases i ella les havia de completar, alguna va costar o que no la sabia o deia una cosa que nosaltres no ens interessava pel treball, però ho deixàvem corre perquè ens hi podríem fer mal... Durant aquesta entrevista que va durar uns vint minuts hi van haver molts de riures i cares de patiment per fer-li endevinar la paraula que volíem que digués. Ens vam acomiadar de la senyora agraint-li el temps que ens havia dedicat i, esperant que ens vinguessin a buscar en cotxe per marxar.


-TROBADES AMB L’ INFORMANT PERE VILÀ PUIG

Ens va costar triar un altre informant per a fer-li l’entrevista, però finalment gràcies a la germana d’una de nosaltres que la seva amiga viu a Quart ens va facilitar l’accés a fer-li en el seu avi també resident a Quart. Amb aquest senyor vam quedar un diumenge a la tarda cap a les sis. Estàvem més nervioses que amb la senyora perquè en Pere no el coneixíem cap de les tres. Amb molta vergonya i nervis, la seva néta juntament amb la germana d’una de nosaltres i les tres del grup ens vam dirigir cap a casa d’en Pere. Quan vam arribar hi havia molta gent en aquella casa; en Pere i la seva dona, la germana de la dona d’en Pere i una veïna, més nosaltres tres, la seva néta i la seva amiga que era la germana d’una de nosaltres. En principi li havíem de fer a la senyora d’en Pere però ella va dir que no, perquè deia que el seu home sabia més coses del poble de Quart que ella. A en Pere li era indiferent. Ens van convidar a passar al menjador i ens vam asseure a las cadires cara a cara amb en Pere, separats per la taula. La néta i la seva amiga es van asseure al sofà. Abans de començar a gravar li vam explicar què li preguntaríem i que sobretot havia de xerrar molt. Una mica tallades, vam començar preguntant el qüestionari de dades personals i tot seguit les preguntes que prèviament ens havíem preparat i alguna que anava sorgint durant la conversa. Al cap de un quart d’hora, més o menys, va sonar un rellotge que hi havia a l’habitació tots ens vam posar a riure. Després, al cap d’una estona, van marxar la néta i la seva amiga i van deixar la porta oberta, que era la porta que anava a parar a la cuina, on hi havia les dones petant la xerrada. Es sentia molt de rebombori, encara més que abans, que hi havia la porta tancada. També, durant la xerrada, va intervenir una mosca, d’altres vegades que va sonar el rellotge i les senyores de la cuina, que van discutir quin any va desaparèixer el Carrilet. Va ser una entrevista molt divertida, interessant i entretinguda. Va durar quasi una hora. Crèiem que, fins i tot en Pere, en recordar algunes coses del passat es va emocionar. Quan va acabar l’enregistrament li vam demanar si li podíem fer una foto, ell va acceptar sense posar-hi cap però. Cap a quarts de vuit vam marxar cap a casa agraint-li la col·laboració i dient-li que ven aviat el tornaríem a veure.

Gràcies a la seva néta vam tornar a quedar amb ell per quedar d’acord amb el dia que ens anava bé. La segona entrevista també va ser un diumenge, a les sis de la tarda. Vam arribar caminant fins a casa seva però, sense la companyia de la seva néta i l’amiga perquè ja ens sabíem el camí. De camí cap allà resàvem perquè no hi fossin les senyores que petaven la xerrada el dia de la primera entrevista, perquè no destorbessin. Per sort només hi era ell i la seva dona, que acabaven de tenir convidats a dinar, però ja no en quedava ni un allà. Vam entrar i ens va oferir que ens sentéssim a la taula. Li vam explicar, abans de començar a gravar, de què aniria, com enfocaríem aquella segona entrevista. Va començar llegint paraules determinades, desprès amb les fotografies i finalment completant frases. També li vam donar un guió com a la Maria. Les paraules que llegia, la majoria les deia bé, a l’hora de ensenyar-li les imatges ho va fer prou bé, però algunes va costar d’endevinar. Quan va ser més divertit va ser la segona part, de completar les frases, però en una ens vam equivocar, no va passar res. Crèiem que ell també s’ho va passar bé, sort que tenia el guió sinó li hagués costat més encertar-les. Durant l’entrevista va tornar a sonar el rellotge, i vam recordar la primera entrevista, i també la mosca però per sort aquella vegada no n’hi havia cap volant per l’habitació. A les set ja estàvem a casa. Va durar uns trenta minuts. Quan vam marxar li vam donar les gràcies i fins i tot vam estar una estona xerrant amb en Pere i la seva dona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Fonètica primer informant

- mil·lèsima
- pressionar
- segle
- els joves
- Salt
- emissora
- estudiava
- Aiguaviva
- èxit
- diferent
- Àsia
- havíem
- gendre
- corretja
- exercici
- Sant Andreu
- exèrcit
- fetge
- transistor
- exili
- dissoldre
- gasa
- metge
- paràsit
- desitjar
- Brussel·les
- discussió
- assolellat
- advocat
- col·legit
- dioptries
- atmosfera
- medul·la
- entusiasme
- casos
- Consome
- Pasqua
- qualsevol
- Xinès
- corregeixen
- aquest nen

Gestos primer informant

- celles
- tallar

Morfologia primer informant

1. Si la que mana a l’Ajuntament de Girona és una dona, es diu que tenim una alcaldesa.

2. Si ho veig tot clar, ho veig amb molta claror.

3. Un vehicle que va per carretera i serveix per transportar molta càrrega és un camió.

4. Digues noms d’animals que coneguis que es digui molt diferent si és mascle o femella, com cavall - euga, ovella, boia, cabra, truja, parriana.

5. Quan dorms només una estona curta, què dius que fas? bacaina, migdiada, em vaig a estirar.

6. Què mengem al final del dinar (fruita, pastissos...)? les postres.

7. Quan s’acabi tot el món serà la fi del món.

8. Com se’n diu d’un noi que queda sense pares? orfen. I d’una noia? orfen.

9. Un cas com un cabàs. Dos casos com dos cabassos.

10. Què fas quan vas a donar un volt, quan et passeges? passeig. I si són més d’un (dos o tres)? passeigs.

11. Què es posen als peus els que baixen muntanyes amb neu? Aquelles peces llargues i primes... esquís.

12. Com se’n diuen dels seients còmodes i de més d’una plaça on mirem la TV i que solem tenir al menjador? butaques o sofà.

13. Si una dona no és morta és viva.

14. Aquest terreny és “de nosaltres”; és nostre.

15. Ho hem vist “unes quantes” vegades. Pots dir-ho d’una altra manera? molt sovint.

16. Si tinc un pastís, el parteixo en vuit trossos i me’n menjo un, me n’he menjat la vuitena part, un quinto, una quintena part.

17. Si sobren sardines i les has de llençar, és que n’havies fet masses i si vénen justes i tothom menja les que vol és que ja n’has fet prous.

18. Si els dimarts sempre vas al mercat, dius que hi vas cada dimarts.

19. Quantes filles tens, si en tens més d’una i menys de tres? dos.

20. M’agraden molt les peres; sempre que puc me’n poso al plat i en menjo.

21. No sé qui és aquest noi, ningú no me l’ha presentat, no el conec.

22. Si no ho vols fer, no ho facis.

23. Si no li’n vol donar, que no li’n donguis.

24. Quan no en té prou, ho parteix per la meitat.

25. Els pagesos munyen les vaques cada dia.

26. Aquesta criatura tusseix.

27. Si tots nosaltres poguéssim viure sense treballar, seríem molt feliços.

28. No ho va fer perquè no podia: No ho va poder fer.

29. No ho pot fer encara que vulgui: No ho pot fer ni per força.

30. Si bevés més, aniria tot el dia al vàter a fer pipí.

31. Compres el cafè sense moldre o molrat?

32. Aquest escriptor està tot el dia escrivent.

33. Posem el cul a la cadira i ens assentem.

34. Tu no saps com ha anat; si ho sabessis t’esgarrifaries.

35. Li agrada molt jeure; es passa el jevent.

36. Fer-ho lentament vol dir fer-ho poc a poc.

37. Si no ho tinc clar, veig que no és segur, dic que poder plourà.

38. Sempre compro taronges, però avui no em vénen bé i en lloc de taronges, compraré mandarines.

39. M’estic avorrint molt, no tinc feina, res a fer.


40. No poden parlar, xerrar perquè estan en un examen i es necessita silenci.


41. A la classe de català jo parlo en català.


42. El marc de fotos havia estat fa molts anys en aquella prestatgeria.


43. Ell diu, va comentar entre els seus companys que jo era una persona molt llesta.


44. Si la Mariona portés ulleres, si veuria molt millor.


45. Avui hi ha núvols al cel, poder plourà, o poder no.


46. Quan jo era petita, anava a l’escola.


47. No m’agafis la cadira, aquest es el meu lloc, puesto.


48. Vosaltres imagineu-vos si fóssiu rics, les coses que tindríeu!


49. Quan vaig anar a Barcelona anyoraua molt als meus pares.


50. Tinc que anar al metge demà, ja he demanat hora.

Fonètica segon informant

- mil·lèsima
- pressionar
- segle
- els joves
- Salt
- emissora
- estudiava
- Aiguaviva
- èxit
- diferent
- Àsia
- havíem
- gendre
- corretja
- exercici
- Sant Andreu
- exèrcit
- fetge
- transistor
- exili
- dissoldre
- gasa
- metge
- paràsit
- desitjar
- Brussel·les
- discussió
- assolellat
- advocat
- col·legit
- dioptries
- atmosfera
- medul·la
- entusiasme
- casos
- Consome
- Pasqua
- qualsevol
- Xinès
- corregeixen
- aquest nen

Gestos segon informant

- celles
- tallar

Morfologia segon informant

1. Si la que mana a l’Ajuntament de Girona és una dona, es diu que tenim una alcaldesa

2. Si ho veig tot clar, ho veig amb molta claretat


3. Un vehicle que va per carretera i serveix per transportar molta càrrega és un camió

4. Digues noms d’animals que coneguis que es digui molt diferent si és mascle o femella, com cavall – euga, ovella – boc/borrec, porc - truja


5. Quan dorms només una estona curta, què dius que fas? Migdiada

6. Què mengem al final del dinar? Les postres


7. Quan s’acabi tot el món serà la fi del món

8. Com se’n diu d’un noi que queda sense pares? Orfe. I d’una noia? Orfe.


9. Un cas com un cabàs. Dos - com dos cabassos.

10. Què fas quan vas a donar un volt, quan et passeges? Caminada, passejada. I si són més d’un (dos o tres)? Passeijos.


11. Què es posen als peus els que baixen muntanyes amb neu? Esquís.

12. Com se’n diuen dels seients còmodes i de més d’una plaça on mirem la TV i que solem tenir al menjador? Sofans.


13. Si una dona no és morta és viua

14. Aquest terreny és “de nosaltres”; és nostre.


15. Ho hem vist “unes quantes” vegades. Pots dir-ho d’una altra manera? Moltes.

16. Si tinc un pastís, el parteixo en vuit trossos i me’n menjo un, me n’he menjat la sèptima part. I si el parteixo amb 5 parts? Quinta.


17. Si sobren sardines i les has de llençar, és que n’havies fet masses i si vénen justes i tothom menja les que vol és que ja n’has fet masses.
18.
19. Si els dimarts sempre vas al mercat, dius que hi vas cada semana/sovint dimarts.

20. Quantes filles tens, si en tens més d’una i menys de tres? Dugues.

21. M’agraden molt les peres; sempre que puc me’n poso al plat i en menjo.

22. No sé qui és aquest noi, ningú no me l’ha presentat, no el conec.

23. Si no ho vols fer, no ho facis.

24. Si no li’n vol donar, que no li’n donguin.

25. Quan no en té prou, ho parteix per la meitat.

26. Els pagesos munyen les vaques cada dia.

27. Aquesta criatura estossega.

28. Si tots nosaltres poguéssim viure sense treballar, seríem molt feliços.

29. No ho va fer perquè no podia: No ho va poguer fer.

30. No ho pot fer encara que vulgui: No ho pot fer ni que vulgui.

31. Si begués més, aniria tot el dia al vàter a orinar.

32. Compres el cafè sense moldre o molrat?

33. Aquest escriptor està tot el dia escriguent.

34. Posem el cul a la cadira i ens assevem.

35. Tu no saps com ha anat; si ho sabessis t’esgarrifaries.

36. Li agrada molt jeure; es passa el dia jaguent.

37. Fer-ho lentament vol dir fer-ho a poc a poc.

38. Si no ho tinc clar, veig que no és segur, dic que - plourà.

39. Sempre compro taronges, però avui no em vénen bé i en comptes de taronges, compraré mandarines.

40. M’estic avorrint molt, no tinc res a fer.

41. No poden parlar perquè estan en un examen i es necessita silenci.

42. A la classe de català jo parlo amb castellà.

43. El marc de fotos havia - fa molts anys en aquella prestatgeria.

44. Ell diu/parla entre es seus companys que jo era una persona molt llesta.

45. Si la Mariona portés ulleres, si veuria molt millor.

46. Avui hi ha núvols al cel, poder plourà, o poder no.

47. Quan jo era petita, anava a l’escola.

48. No m’agafis la cadira, aquest es el meu assiento/puesto.

49. Vosaltres imagineu-vos si fóssiu rics, les coses que tindríeu!

50. Quan vaig anar a Barcelona trobar a faltar molt als meus pares.

51. Tinc d’anar al metge demà, ja he demanat hora.

52. El noi va marxar i io vaig arribar

53. Jo vaig anar a Alacant fa molts anys

54. Quart està a la vora de Girona

55. Avui nosaltres hem anat a missa.

56. Quan jo era més jove treballava al camp.

57. A Barcelona és on hi ha més contaminació.

58. El nen petit va robar dos motos. La mare que el va parir!!

59. M’he deixat les claus dins el cotxe. Cagum la siu/amb els dimonis/cul!

60. Al temps dels feixistes estava prohibit parlar el català.

61. Avui al matí tens hora al metge, hi has d’anar per força! Sinó no et curaràs.

62. Palol d’Onyar resideix/pertany al Municipi de Quart.

63. Quan era petit hi havia pisos a Quart? No, no n’hi via cap.

64. Laura, com ho has sabut que veníem avui?

65. Ràpid! Puja a cavall de la moto!

66. Fa molts anys que m’he comprat la moto i no la faig servir.

67. Ha d’estar per aquí, però no se a un para aquest edifici.

68. Aquesta dona està molt deprimida perquè passa/té moltes desgràcies.

69. Per Santa Margarida, quan anàvem a missa, deien missa.

70. Porta la plata/teca/cassola/vianda a taula! Que tenim gana!

71. quan teníem les botifarres anàvem menjant tot l’any.

72. Què passa si atropelles un ciclista a la carretera? Malament, has d’avisar la gent per
auxilia’l.
73. El que tenen un hort treballen la terra.

74. Aquella dona ho xafardejava tot, era molt xafardera/tafanera.

75. Què es cantava abans? El Goits.